Cada dia veiem a la nostra Unitat de Patologia Mamària més dones que són portadores d'implants mamaris no solament per tractaments estètics sinó com a part de la reconstrucció d'un tractament per càncer de mama.

Les pròtesis de mames han anat evolucionant amb el temps amb la intenció d'allargar la seva durada i evitar el trencament per desgast que obliga al recanvi.

La Ressonància Magnètica és la tècnica d'elecció per a valoració d'alteracions de la integritat dels implants mamaris.

En una Ressonància Magnètica podem valorar si hi ha canvis a l'interior de les pròtesis que suggereixin un trencament de la membrana que cobreix l'implant mamari, estant limitat el trencament a l'interior de la càpsula fibrosa que conté l'implant. Aquest seria el primer estadi que indicaria un desgast de la pròtesi en una avaluació radiològica.

Si el trencament progressa la silicona pot escapar de la càpsula migrant per fora de la mateixa. Això és el que denominem una ruptura extracapsular. Aquesta complicació precisa recanvi de la pròtesi i l'eliminació de la silicona lliure per evitar els seus efectes nocius. La silicona lliure genera una reacció inflamatòria a causa que el cos la reconeix com a estranya.

En ocasions la silicona lliure migra cap als ganglis axil·lars dipositant-se en el seu interior, sent fàcilment detectable en una revisió per Ressonància Magnètica.

És recomanable l'estudi de les pròtesis mamàries almenys cada cinc anys per Ressonància Magnètica.

L'ecografia pot detectar trencaments extracapsulars i en ocasions canvis en l'estructura però és important detectar el trencament intracapsular per preveure el recanvi de les pròtesis abans que la silicona quedi en forma lliure fora de la càpsula.  

Una revisió per Ressonància Magnètica amb pròtesi sense complicacions ens permet descartar totes aquestes troballes que hem descrit, sent poc probable una ruptura en els següents mesos i permetent evitar un recanvi dels implants de moment.